13 de des. 2013

Programa d'Obres #ConcertHistòric | 14 desembre 19:30h Cinema Odèon d'Albaida

- 1a part -


Richard Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883)
RIENZI (Obertura, 1840)
* En commemoració del 200 aniversari del naixement de Wagner
* Transcripció per a banda: G. Beigbeder


Richard Wagner va composar la seua òpera Rienzi entre agost de 1838 i novembre de 1840, finalitzant l’obertura en octubre de 1840. La primera representació de l’òpera va ser a Desden el 20 d’octubre de 1842.

El manuscrit de l’òpera va acabar en mans d’Adolf Hitler, el qual la considerava com la seua obra favorita, i es creu que va ser destruït en 1945 en el seu búnker. El contacte decisiu de Hitler amb l’obra Rienzi es va produir entre 1906 i 1907. En una de les cruels ironies de la història Hitler va assistir a una representació de l’òpera i segons ell l’obra el va fascinar i transformar, sentint-se fascinat pel carismàtic personatge de l’òpera, per la seua oratòria i pel seu profund sentiment de que soles ell podria transformar a la humanitat.
Rienzi va ser la tercera òpera completa de Wagner i encara que ha estat considerada com una obra menor per alguns wagnerians, Rienzi va ser un dels majors èxits de la seua carrera. Va ser l’única peça a l’estil de la “Grand Opera” francesa que Wagner va escriure, ja que a partir de l’òpera L’holandès errant Wagner va començar a canviar el seu estil compositiu.


L’òpera està basada en la novel·la Rienzi, l’últim dels tribuns, d’Edward Bulwer-Lytton. Conta la història del personatge històric Cola di Rienzi (1313-1354), qui aspirà a reconstruir l’imperi romà i s’erigí en tribú del poble amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes. Rienzi va vèncer en el seu enfrontament amb la noblesa, substituint el poder nobiliari per un govern popular. Inicialment magnànim, Rienzi es va veure forçat pels esdeveniments a massacrar els nobles, que havien organitzat una revolta per a enderrocar-lo. El poble i l’Església, que en un principi li havien donat suport, després el van abandonar. Al final, el poble va calar foc al Capitoli, on Rienzi i els seus fidels s’havien atrinxerat.


Wagner va convertir Rienzi en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, finalment destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble.


Al concert de hui escoltarem l’espectacular obertura de l’òpera, la qual comença amb una crida a les armes i finalitza amb una gran marxa militar. El tema principal en lent, agafat de l’oració de Rienzi, és un dels temes més majestuosos i ben construïts melòdicament de tota l’obra wagneriana. Aquesta obertura sempre ha estat molt ben acollida dins del repertori simfònic.


Com a curiositat cal dir que aquest any, 200 aniversari del naixement de Wagner, és la primera vegada que l’òpera s’ha representat a Bayreuth, el temple de l’òpera wagneriana, encara que fora del Festival, ja que així ho va voler Wagner.



Emilio Cebrián Ruiz (Toledo, 1900 - Llíria, 1943)
UNA NOCHE EN GRANADA (Poema líric)
a) Meditación en la Alhambra (Nocturno)
b) Mujer granaína (Serenata-canción)
c) Fiesta gitana en el Sacro Monte (Bailable andaluz)


Poema simfònic per a banda del músic toledà Emilio Cebrián Ruiz, qui va ser director de la Banda Municipal de Jaén i compositor de peces tan conegudes com el pasdoble Ragón Falez o la marxa de processó sobre motius andalusos Nuestro Padre Jesús.

La peça té una estructura de suite i està dividida en tres parts. En cadascuna d’aquestes parts l’autor descriu amb la música una escena diferent de la nit en la bella ciutat de Granada.


L’obra comença descrivint la tranquil·litat i el misticisme de la meditació en l’Alhambra, una de les més belles expressions de l’art islàmic. Segueix amb una serenata plena de sentiment i lirisme dedicada a la “mujer granaína”, on el trombó és la veu cantant. Per a finalitzar tenim la “festa gitana en el Sacro Monte”. Fent honor al títol, ens trobem amb un moviment carregat de ritme, força i expressivitat, on els contrastos tímbrics, melòdics i d’estil ens fan imaginar el que degué ser una festa en el Sacromonte. Aquest lloc és un dels temples del flamenc i és conegut sobretot per les seues “zambras gitanas”, festes gitanes amb ball i cant que tenen lloc en les seues nombroses coves.

Ramon Garcia i Soler (Atzeneta d’Albaida, 1971)
PACOS DEL GURUGÚ (Marxa mora, 2003)


Marxa mora escrita per encàrrec de la comparsa “Els Pacos” de Mutxamel amb motiu de la seua capitania. Inspirada en les anomenades “Campañas de Marruecos” que les tropes espanyoles van dur a terme a Melilla durant el protectorat del Marroc (1909-1927). Amb l’apel·latiu de “Pacos” els espanyols anomenaven els soldats marroquins, que sota les ordres d’Abd-El-Krim, intentaven formar una república del Rif. També cal assenyalar que la muntanya Gurugú, frontera actual entre el Marroc i Melilla, va ser l’escenari més emblemàtic d’aquestes campanyes militars.

Gràcies al músic militar de Mutxamel D. Vicente Pérez Lledó, destinat a Melilla en les primeres campanyes, es va fundar una comparsa al poble l’any 1923 anomenada “Els Pacos”. Fins i tot, Pérez Lledó va portar una música molt original que hui és la Marxa dels Pacos, d’autor anònim.


A partir d’aquesta melodia, tan estimada pels “Pacos”, utilitzant-la com a material temàtic, l’autor desenvolupa una partitura colorista, repleta de fantasia, lirisme i dramatisme.
Després d’una introducció que ens exposa una síntesi del que serà la resta de l’obra, se’ns presenta el primer Tema que té un caràcter de dansa guerrera. A continuació s’obri un divertiment fantasiós que ens durà al segon Tema, que és on s’escolta clarament la melodia de la Marxa dels Pacos. L’últim divertiment ens conduirà a una orquestració més portentosa que ens vol fer visualitzar des del Gurugú un magnífic paisatge de la ciutat de Melilla i el mar Mediterrani al fons.


Aquesta marxa mora va ser estrenada per la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya” l’any 2003 en l’entrada de Mutxamel sota la direcció de Ramon Garcia i Soler, compositor de l’obra i director de “l’Aranya” entre els anys 1997 i 2003.


Per últim cal dir que Pacos del Gurugú va ser guanyadora del premi Euterpe l’any 2008 en la categoria de millor composició per a la festa.



- 2a part -


Juan Francisco Sanjuán Rodrigo (Muro, 1976)
HERMINIA (Pasdoble, 2013)
* Obra guanyadora ‘ex aequo’ del I Concurs de Composició de Pasdobles “Fernando Tormo Ibáñez” 2013


Pasdoble compost pel músic Juan Francisco Sanjuán Rodrigo, natural de Muro. Aquest pasdoble va ser guanyador ex aequo del Primer Concurs de Composició en honor a la figura de l’eminent compositor albaidí Fernando Tormo Ibáñez, organitzat per la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya”. Està dedicat a Herminia Arlandis Bonet, dona de l’autor, a la que fa la següent dedicatòria:

“Dedicat a la meva dona, llum de la meva vida, qui amb el seu amor m’ha ajudat a superar les dificultats i la enfermetat, fent inclús millors els bons moments”


Musicalment aquest és un pasdoble que malgrat conservar una estructura clàssica i port elegant, és d’una instrumentació i harmonia arriscades, amb el propòsit d’aportar elements nous en aquest tipus d’obres.


L’autor ens descriu estèticament el pasdoble amb aquestes paraules:


“La introducció representa per a l’autor una explosió de llum seguida d’una descripció de la delicadesa de la persona a qui va dedicat, amb un solo de clarinet (instrument que ella toca) acompanyat per un grup de cambra. El pasdoble segueix amb una expressió romàntica amb el tutti, culminant el fort la primera fase. El trio fa referència a l’aspecte infantil, deixant entreveure la voluntat de tenir fills. Continua amb una explosió d’alegria immensa per tot allò bo que s’ha aconseguit, reafirmada amb el fort final que resumeix tot el proposat.”



Johan de Meij (Voorburg -Països Baixos-, 1953)
EXTREME BEETHOVEN (Metamorfosis sobre temes de Ludwig van Beethoven, 2012)


Obra composta pel músic holandès Johan de Meij, un dels més importants compositors actuals de música per a banda.
L’obra Extreme Beethoven està basada en un concepte similar al de la seua predecessora, Extreme Make-over. Un conegut tema clàssic és presentat a l’inici de l’obra en la seua forma original i aleshores, subtil i sorprenentment, comencen a aparèixer els canvis.
Començant pel tema inicial, procedent del segon moviment del Concert per a Piano no. 5 “Emperador”, al llarg de l’obra aniran apareixent i transformant-se multitud de motius i temes provinents de les diferents obres de Ludwig van Beethoven, un dels més grans compositors de tota la història de la música.


L’efecte per a l’oient és com si poguérem estar dins del cervell del geni. Allà trobem multitud d’idees i temes, alguns dels quals dominen als altres. Alguns són somiadors i exquisits, altres terrorífics i obstinadament repetitius. La major part del material utilitzat en l’obra prové de les nou simfonies, però també trobarem temes que provenen de l’obertura Egmont, la sonata Clar de lluna, Per a Elisa i la Marxa Turca, entre d’altres. Segur que els amants de la música de Beethoven sabran identificar aquestes cites temàtiques, i segur que quedaran sorpresos pel context on apareixen.


A meitat de l’obra trobem una sorpresa, un xicotet ensemble crearà una miqueta de confusió musical, al mode de com ho feia el compositor Charles Ives en algunes de les seues obres.


Després d’això trobem una secció on un baix obstinat basat en Egmont ens durà pel camí d’unes variacions realment estranyes, fins arribar al majestuós final on apareix el tema inicial tocat a mode de coral per la secció de metall.
Alguns puristes poden considerar aquesta obra com una ofensa cap a Beethoven però com diu l’autor Johan de Meij, aquesta és una obra feta des de la més profunda admiració i respecte cap a un dels més grans compositors de la història, una oda a la grandesa de Beethoven, i així vol ser presentada avui.



Director: José Javier Sanz Vila