L'Aranya sona al programa 'Contra viento y madera' de RNE-Clásica

El passat diumenge 6 d'abril es va poder escoltar a la RNE-Clásica a la Unió Musical d'Albaida l'Aranya amb el pas-doble Gaudium! de Ramón Garcia i Soler enregistrat en el disc Ja Baixa l'Aranya Vol.2, dirigit per Miguel Àngel Grau i que va estar nominat al premi Euterpe l'any 2006. El programa, conduït per Diego Requena, explica quan va ser enregistrat el disc i quan va estar composat el pas-doble del nostre amic Ramón.

També, al programa d'aquest passat diumenge, s'escoltà a la Orquestra de Vents Filharmonia, que naix a l'escola comarcal de la Vall d'Albaida, a la Unió Musical de Muro i per últim a la Unión Musical Ciudad de Asís.

Per últim, 'Contra Viento y Madera' és l'espai que Radio Clásica es reserva per a la difusió de la música de banda i, per extensió, de la de totes aquelles agrupacions que es basen en els instruments de vent com a part fonamental de la seua formació. Ací tenen cabuda, des de bandes municipals, simfòniques i militars, fins a conjunts de càmera i, com no, transcripcions de música simfònica en arranjament per a aquest tipus de formacions. En aquest espai es repassa la trajectòria de les bandes més prestigioses de l'estat espanyol i de la resta del món i sempre estan molt atents als passos que comencen a donar els joves grups. Totes elles, gràcies al treball de recuperació i difusió, acosten fins a un repertori poc conegut en l'àmbit de la música de banda.

Contra viento madera - 06/04/14

Música per amenitzar el comerç local

El passat dissabte 22 de febrer l'Aranya va encetar un projecte per fomentar la música i el comerç local. Es tracta d'una sèrie d'audicions on membres de l'Aranya amenitzaran el pavelló del Mercat Municipal d'Albaida amb xicotetes peces musicals.

Aquest tipus de projectes fan que la nostra cultura musical estiga present també en la vida quotidiana dels nostres veïns i veïnes i quin millor auditori que el Mercat Municial on s'esdevé la convivència entre els habitants d'un poble que compren productes locals.

Durant tot l'any s'anirà anunciant les properes audicions en la pàgina de facebook de l'Aranya i també en aquesta web. Els primers músics en fer-ho van ser César Roig amb el trombó i Victor Pons amb la marimba interpretant obres solista durant 40 minuts. La idea és que altres membres de la societat aporten qualsevol tipus de formació musical així com diverses tipus d'obres a interpretar i aleshores enriquir la difusió de la música més enllà dels concerts ordinaris de cada any o les eixides a festes.

Canvi de rumb

L'Aranya d'Albaida ha quedat fora del Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València". S'estudiarà participar en altres certamens.

Membres de l'Aranya al Palau de la Música de València

El passat dimecres 5 de febrer es va celebrar el sorteig per a participar en el 128é CIBM "Ciutat de València" on l'Aranya, inscrita en la secció segona, es va quedar a les portes de ser una de les bandes valencianes en formar part d'aquest prestigiós certamen.

Però per a la societat musical albaidina no ha suposat cap entrebanc amb els nous projectes planificats per a aquest 2014. De fet, les expectatives estan posades ara al 29é Certamen de Música Festera d'Elda, pel qual, l'Aranya sabrà si formarà part d'aquest concurs en el sorteig que es realitzarà el proper 22 de febrer en la ciutat alcantina d'Elda l'Aranya seguirà estudiant les diferents opcions de participar en algun certamen, donat que, l'organització del Certamen d'Elda ha recomanat que no es presentem a aquest concurs, ja que, el membre de l'Aranya, Mario Roig, és membre del jurat i compositor de l'obra obligada (aquesta acció passa a sovint en importants certamens, per què no hi haja mal enteniments entre jurat i bandes participants).

A més de realitzar les eixides a les festes de Moros i Cristians més emblemàtiques del nostre territori, l'Aranya gravarà un CD especial de música festera obtingut pel primer premi en la passada edició d'ArteFiesta celebrada a Villena. Projecte ambiciós d'un CD que no haurà de faltar en la discografia de tot amant de la música festera.

Un sorteig amb una alta participació de bandes valencianes.

Pel que fa a la trajectòria del sorteig del CIBM, l'Aranya competia en la secció segona amb un total de 13 bandes del País Valencià, on finalment s'ha extret la bola del Centre Artístic Cultural "Verge de la Pau" d'Agost, la Societat Artístico Musical de Benifaió i la Societat Musical Ayorense. Aquestes bandes valencianes competiran amb la Banda Musical de Arouca (Portugal), la Studenten Harmonie Orkest de Twente (Holanda) i la Banda Municipal de Música d'Alcanar (Tarragona) que va ser la vacant reserva en el sorteig de l'any passat.

Els nostres companys albaidins del Cercle Musical Primitiva d'Albaida també s'han quedat fóra de la secció primera on finalment participaran la Societat Musical "La Nova" de Xàtiva, la Unió Artístico Musical de Montroi, la Asociación Musical Canalense de Canals, la Societat Musical Santa Cecília de Requena i l'alemana Sinfonisches Blasorchester Süd-West de Mainz.

Nou any, nous projectes.

L'Aranya prepara per a aquest 2014 nous projectes com la participació en el Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València".

Després d'haver passat un 2013 amb la celebració del 90é Aniversari carregat de grans esdeveniments, el 2014 pot convertir-se per a l'Aranya en un any plé d'activitats i de satisfaccions. Un dels projectes més importants que vol portar endavant la Unió Musical d'Albaida l'Aranya és participar en el Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València". Tot i encara no saber si l'Aranya serà seleccionada en aquest certamen (el sorteig es farà el proper 5 de febrer) la banda ja treballa en les obres d'aquest prestigiós certamen que se celebrarà al mes de juliol.

De no ser partíceps del CIBM "Ciutat de València", l'Aranya posarà tots els seus esforços per participar en el XXIX Certamen de Música Festera d'Elda on el músic i amic de la societat, Mario Roig, ha estat elegit compositor de l'obra obligada per a aquest prestigiós certamen de música festera.

Cal destacar, que entre aquests grans projectes, l'Aranya continuarà oferint concerts a Albaida al llarg de l'any, així com intercanvis musicals amb altres societats musical d'arreu del País Valencià.

Finalment, es posarà en marxa l'edició en DVD del documental "Sentiment Aranya" que va ser projectat el 21 de desembre de l'any passat i per a tots aquells que no pogueren assistir es farà una altra projecció prevista per al mes de març.

L'Aranya et desitja un Bon Nadal i Feliç 2014

Amb un recull de les fotografies realitzades en el fotocól del Documental 'Sentiment Aranya' hem fet aquest simpàtic vídeo per a donar-te les gràcies per aquest el nostre any del 90é Aniversari i per desitjar-te un Bon Nadal i un Feliç 2014 plé de música.

Amb tots vostés, la Unió Musical d'Albaida l'Aranya interpreta... un concert que va fer història.

El passat dissabte vam celebrar el #ConcertHistòric amb una forta ovació del públic assistent.

Un 'Concert Històric' que es va convertir en un fet que passarà a la història de l'Aranya per ser un concert extraordinari amb la gran aposta de les obres interpretades i pel treball dut a terme per què el resultat va ser magnífic. En definitiva, un concert per celebrar els nostres 90 anys d'història.

Després d'escoltar les obres de 'Rienzi' de Richard Wagner, 'Una Noche en Granada' de Emilio Cebrián i la marxa mora 'Pacos del Gurugú' de Ramón Garcia i Soler, arribarem al descans on varem entregar els diplomes commemoratius als nous educands que perteneixen a l'Aranya i als nous músics que des d'aquest dissabte formen part de la família Aranya.

Finalment, en la segona part del concert, van sonar el pasdoble 'Herminia' de Juan Sanjuan i l'obra 'Extreme Beethoven' de Johan de Meij. Una sensacional obra per acabar amb tot el públic de peu aplaudint aquest 'Concert Històric' del 90é aniversari de la Unió Musical d'Albaida l'Aranya.


A la nit, varem celebrar el tradicional sopar de germanor a la seu social de la societat musical. Just després del sopar, el nostre president, Ivan Porta, va demanar que ixiren els directors que van passar per l'Aranya en els darrers 25 anys: Damià Soler, Juanjo Silvestre, Ramón Garcia, Miguel Angel Grau i, el nostre director actual, José Javier Sanz. I també vam escoltar les paraules de l'anterior president de la societat, Ximo Soler, on va advertir als assistents al sopar, i en presència de l'alcalde d'Albaida, Josep Albert, que "si el govern valencià ha estat capaç de tancar una televisió pública on es difonien les nostres senyes d'identitat, les societats musicals hem d'estar en alerta perquè podem ser les següents".
Després es va fer l'homenatge de la 'Fotografia' a l'ex-president Ximo Soler, per tot el seu treball que va dur a terme quan va estar al capdavant de la junta directiva i també al director Damià Soler qui es va mostrar molt content de trobar-se de nou amb músics de la societat.

Els directors presents varen destacar el treball que van fer en l'Aranya i que "açò ha estat fet gràcies a socis i músics que han treballat i molt per mantenir aquesta societat" referint-se a la solidesa de 90 anys d'història. Sobre aquesta afirmació, cal recordar que el pròxim dissabte es projectarà el documental 'Sentiment Aranya' on s'han recollit memòries de persones que pertanyen a l'Aranya així com fotografies i imatges inèdites. Serà a les 18h en el Cinema Odèon d'Albaida.

Per acabar, la editorial musical Omnes Bands va fer entrega als directors del pasdoble d'En Fernando Tormo Ibáñez 'Octubre en Fiestas'.

Programa d'Obres #ConcertHistòric | 14 desembre 19:30h Cinema Odèon d'Albaida

- 1a part -

Richard Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883)
- RIENZI (Obertura, 1840)
* En commemoració del 200 aniversari del naixement de Wagner
* Transcripció per a banda: G. Beigbeder

Richard Wagner va composar la seua òpera Rienzi entre agost de 1838 i novembre de 1840, finalitzant l’obertura en octubre de 1840. La primera representació de l’òpera va ser a Desden el 20 d’octubre de 1842.

El manuscrit de l’òpera va acabar en mans d’Adolf Hitler, el qual la considerava com la seua obra favorita, i es creu que va ser destruït en 1945 en el seu búnker. El contacte decisiu de Hitler amb l’obra Rienzi es va produir entre 1906 i 1907. En una de les cruels ironies de la història Hitler va assistir a una representació de l’òpera i segons ell l’obra el va fascinar i transformar, sentint-se fascinat pel carismàtic personatge de l’òpera, per la seua oratòria i pel seu profund sentiment de que soles ell podria transformar a la humanitat.
Rienzi va ser la tercera òpera completa de Wagner i encara que ha estat considerada com una obra menor per alguns wagnerians, Rienzi va ser un dels majors èxits de la seua carrera. Va ser l’única peça a l’estil de la “Grand Opera” francesa que Wagner va escriure, ja que a partir de l’òpera L’holandès errant Wagner va començar a canviar el seu estil compositiu.

L’òpera està basada en la novel·la Rienzi, l’últim dels tribuns, d’Edward Bulwer-Lytton. Conta la història del personatge històric Cola di Rienzi (1313-1354), qui aspirà a reconstruir l’imperi romà i s’erigí en tribú del poble amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes. Rienzi va vèncer en el seu enfrontament amb la noblesa, substituint el poder nobiliari per un govern popular. Inicialment magnànim, Rienzi es va veure forçat pels esdeveniments a massacrar els nobles, que havien organitzat una revolta per a enderrocar-lo. El poble i l’Església, que en un principi li havien donat suport, després el van abandonar. Al final, el poble va calar foc al Capitoli, on Rienzi i els seus fidels s’havien atrinxerat.

Wagner va convertir Rienzi en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, finalment destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble.

Al concert de hui escoltarem l’espectacular obertura de l’òpera, la qual comença amb una crida a les armes i finalitza amb una gran marxa militar. El tema principal en lent, agafat de l’oració de Rienzi, és un dels temes més majestuosos i ben construïts melòdicament de tota l’obra wagneriana. Aquesta obertura sempre ha estat molt ben acollida dins del repertori simfònic.

Com a curiositat cal dir que aquest any, 200 aniversari del naixement de Wagner, és la primera vegada que l’òpera s’ha representat a Bayreuth, el temple de l’òpera wagneriana, encara que fora del Festival, ja que així ho va voler Wagner.

Emilio Cebrián Ruiz (Toledo, 1900 - Llíria, 1943)
- UNA NOCHE EN GRANADA (Poema líric)
a) Meditación en la Alhambra (Nocturno)
b) Mujer granaína (Serenata-canción)
c) Fiesta gitana en el Sacro Monte (Bailable andaluz)

Poema simfònic per a banda del músic toledà Emilio Cebrián Ruiz, qui va ser director de la Banda Municipal de Jaén i compositor de peces tan conegudes com el pasdoble Ragón Falez o la marxa de processó sobre motius andalusos Nuestro Padre Jesús.

La peça té una estructura de suite i està dividida en tres parts. En cadascuna d’aquestes parts l’autor descriu amb la música una escena diferent de la nit en la bella ciutat de Granada.

L’obra comença descrivint la tranquil·litat i el misticisme de la meditació en l’Alhambra, una de les més belles expressions de l’art islàmic. Segueix amb una serenata plena de sentiment i lirisme dedicada a la “mujer granaína”, on el trombó és la veu cantant. Per a finalitzar tenim la “festa gitana en el Sacro Monte”. Fent honor al títol, ens trobem amb un moviment carregat de ritme, força i expressivitat, on els contrastos tímbrics, melòdics i d’estil ens fan imaginar el que degué ser una festa en el Sacromonte. Aquest lloc és un dels temples del flamenc i és conegut sobretot per les seues “zambras gitanas”, festes gitanes amb ball i cant que tenen lloc en les seues nombroses coves.

Ramon Garcia i Soler (Atzeneta d’Albaida, 1971)
- PACOS DEL GURUGÚ (Marxa mora, 2003)

Marxa mora escrita per encàrrec de la comparsa “Els Pacos” de Mutxamel amb motiu de la seua capitania. Inspirada en les anomenades “Campañas de Marruecos” que les tropes espanyoles van dur a terme a Melilla durant el protectorat del Marroc (1909-1927). Amb l’apel·latiu de “Pacos” els espanyols anomenaven els soldats marroquins, que sota les ordres d’Abd-El-Krim, intentaven formar una república del Rif. També cal assenyalar que la muntanya Gurugú, frontera actual entre el Marroc i Melilla, va ser l’escenari més emblemàtic d’aquestes campanyes militars.

Gràcies al músic militar de Mutxamel D. Vicente Pérez Lledó, destinat a Melilla en les primeres campanyes, es va fundar una comparsa al poble l’any 1923 anomenada “Els Pacos”. Fins i tot, Pérez Lledó va portar una música molt original que hui és la Marxa dels Pacos, d’autor anònim.

A partir d’aquesta melodia, tan estimada pels “Pacos”, utilitzant-la com a material temàtic, l’autor desenvolupa una partitura colorista, repleta de fantasia, lirisme i dramatisme.
Després d’una introducció que ens exposa una síntesi del que serà la resta de l’obra, se’ns presenta el primer Tema que té un caràcter de dansa guerrera. A continuació s’obri un divertiment fantasiós que ens durà al segon Tema, que és on s’escolta clarament la melodia de la Marxa dels Pacos. L’últim divertiment ens conduirà a una orquestració més portentosa que ens vol fer visualitzar des del Gurugú un magnífic paisatge de la ciutat de Melilla i el mar Mediterrani al fons.

Aquesta marxa mora va ser estrenada per la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya” l’any 2003 en l’entrada de Mutxamel sota la direcció de Ramon Garcia i Soler, compositor de l’obra i director de “l’Aranya” entre els anys 1997 i 2003.

Per últim cal dir que Pacos del Gurugú va ser guanyadora del premi Euterpe l’any 2008 en la categoria de millor composició per a la festa.

- 2a part -

Juan Francisco Sanjuán Rodrigo (Muro, 1976)
- HERMINIA (Pasdoble, 2013)
* Obra guanyadora ‘ex aequo’ del I Concurs de Composició de Pasdobles “Fernando Tormo Ibáñez” 2013

Pasdoble compost pel músic Juan Francisco Sanjuán Rodrigo, natural de Muro. Aquest pasdoble va ser guanyador ex aequo del Primer Concurs de Composició en honor a la figura de l’eminent compositor albaidí Fernando Tormo Ibáñez, organitzat per la Unió Musical d’Albaida “l’Aranya”. Està dedicat a Herminia Arlandis Bonet, dona de l’autor, a la que fa la següent dedicatòria:

“Dedicat a la meva dona, llum de la meva vida, qui amb el seu amor m’ha ajudat a superar les dificultats i la enfermetat, fent inclús millors els bons moments”

Musicalment aquest és un pasdoble que malgrat conservar una estructura clàssica i port elegant, és d’una instrumentació i harmonia arriscades, amb el propòsit d’aportar elements nous en aquest tipus d’obres.

L’autor ens descriu estèticament el pasdoble amb aquestes paraules:

“La introducció representa per a l’autor una explosió de llum seguida d’una descripció de la delicadesa de la persona a qui va dedicat, amb un solo de clarinet (instrument que ella toca) acompanyat per un grup de cambra. El pasdoble segueix amb una expressió romàntica amb el tutti, culminant el fort la primera fase. El trio fa referència a l’aspecte infantil, deixant entreveure la voluntat de tenir fills. Continua amb una explosió d’alegria immensa per tot allò bo que s’ha aconseguit, reafirmada amb el fort final que resumeix tot el proposat.”

Johan de Meij (Voorburg -Països Baixos-, 1953)
- EXTREME BEETHOVEN (Metamorfosis sobre temes de Ludwig van Beethoven, 2012)

Obra composta pel músic holandès Johan de Meij, un dels més importants compositors actuals de música per a banda.
L’obra Extreme Beethoven està basada en un concepte similar al de la seua predecessora, Extreme Make-over. Un conegut tema clàssic és presentat a l’inici de l’obra en la seua forma original i aleshores, subtil i sorprenentment, comencen a aparèixer els canvis.
Començant pel tema inicial, procedent del segon moviment del Concert per a Piano no. 5 “Emperador”, al llarg de l’obra aniran apareixent i transformant-se multitud de motius i temes provinents de les diferents obres de Ludwig van Beethoven, un dels més grans compositors de tota la història de la música.

L’efecte per a l’oient és com si poguérem estar dins del cervell del geni. Allà trobem multitud d’idees i temes, alguns dels quals dominen als altres. Alguns són somiadors i exquisits, altres terrorífics i obstinadament repetitius. La major part del material utilitzat en l’obra prové de les nou simfonies, però també trobarem temes que provenen de l’obertura Egmont, la sonata Clar de lluna, Per a Elisa i la Marxa Turca, entre d’altres. Segur que els amants de la música de Beethoven sabran identificar aquestes cites temàtiques, i segur que quedaran sorpresos pel context on apareixen.

A meitat de l’obra trobem una sorpresa, un xicotet ensemble crearà una miqueta de confusió musical, al mode de com ho feia el compositor Charles Ives en algunes de les seues obres.

Després d’això trobem una secció on un baix obstinat basat en Egmont ens durà pel camí d’unes variacions realment estranyes, fins arribar al majestuós final on apareix el tema inicial tocat a mode de coral per la secció de metall.
Alguns puristes poden considerar aquesta obra com una ofensa cap a Beethoven però com diu l’autor Johan de Meij, aquesta és una obra feta des de la més profunda admiració i respecte cap a un dels més grans compositors de la història, una oda a la grandesa de Beethoven, i així vol ser presentada avui.

Director: José Javier Sanz Vila